Dies grisos ens esperen.
Llums difuses enfosqueixen els records dels qui han gaudit del regust de la euphòria i de la diversió més salvatge. L’orgia d’excessos i abundància ha fet mella en una generació enganxada a sí mateixa que plora i no mama, que viu i no riu, que resta condemnada sota la esclavitud de l’esperança en un futur millor, una paranoia col•lectiva que sembla asseverar que tot açò, algun dia, haurà pagat la pena.
1 comentario:
Dies grisos ens esperen...dies blaus tenim.
A la espera de un futur que mai aplegarà sino en forma de present, els esclaus de la nostra generació delirem amb l'orgia diaria de l'autocomplaença de saberse vius en un món on es posible trobar dies blaus... perquè com han d'aplegar els dies grisos si el futur no és més que una ilusió?
Meravellòs en tot cas poder refexionar sobre eixa gran mentira que a sovint en obliga a aplaçar la nostra felicitat, i la nostra vida.
Publicar un comentario